El sistema educatiu esta pensat per respondre prioritàriament i fundamentalment a les necessitats de qui aprèn, tan si són nens, com joves o adults. El conjunt d’aquest sistema i cada institució educativa en particular, ha de adaptar-se als alumes, no al revés. Aquesta adaptació inclou decisions de què, on, quan, què i com de la educació i de l’aprenentatge. Les llengües de instrucció, el currículum, i la pedagogia, la administració escolar, la avaluació de l’aprenentatge, l’organització del temps i l’espai, han de ser pensats i dissenyats en primer lloc en funció dels alumnes i les seves necessitats, no la dels educadors. Els alumnes no són clients, ni usuaris, ni simples consumidors, si no que són els destinataris principals de l’aprenentatge. La seva participació i consulta, son essencials per un bon, perfecte i correcte sistema educatiu.
L’escola és un sistema, obert, on intervenen múltiples variables. Aquestes variables educatives poden sorgir de diferents factors que envolten una societat, com per exemple factors ambientals, grups i conjunt d’alumnes, equip docent, recursos materials i econòmics, etc. Tots aquest factors poden donar una influencia variable en la pedagogia de cada centre.
CONCEPTES DE L’EDUCACIÓ
Definicions de conceptes que semblen sinònims, però que no ho són i és important que les diferenciem.
INSTRUCCIÓ
Aprenentatge repetitiu, per aprendre-ho s’ha de practicar i repetir vaires vegades, si es deixa de fer s’oblida.
ENSENYAMENT
Estímul perquè es desenvolupi les capacitats dels individus. Acte de transmissió de coneixements i hàbits per part d’un educador.
EDUCACIÓ
Engloba instrucció/ensenyament. Es el procés educatiu que uneix els altres dos conceptes.
APRENENTAGE
FORMACIÓ
Es l’ultima etapa de sistema, desprès d’haver passat per cadascun dels altes conceptes del sistema educatiu.
Didàctica
El seu objectiu és l’estudi del procés d'ensenyament i aprenentatge. És la part de la pedagogia que s'ocupa dels sistemes i mètodes pràctics de ensenyament destinats a plasmar en la realitat les directrius de les teories pedagògiques.
Pedagogia
Estudia l’educació, la formació de l’estudiant en tots el aspectes. El procés de formació de la personalitat i l’activitat. Es pot dividir en educació, ensenyament i instrucció.
Organització escolar
Es una besant de les ciències pedagògiques. Relaciona el sistema de grups de les escoles.
Orientació escolar
Disciplines de les ciències pedagògiques; didàctica/pedagogia.
Metodologia
Disciplina que estudia quin es el mètode adequat per cada situació. Podria substituir a la didàctica.
“Els mestres som qui, atents al desenvolupament personal i social dels infants i joves, contribuirem a fer persones i ciutadans.”
Eficàcia / Eficiència
Dos conceptes importants a tenir present en l’àmbit educatiu són l’eficacia, que són objectius que ens proposem, realitzacions que aconseguim, i per altra banda, l’eficiencia, que són les possibilitats, recursos, mitjans, temps en que triguem a tindre els resultats proposants.
Durant el segle XVIII, diferents pensadors, filòsofs, il·lustrats, van intervenir en la historia de l’educació, volien que el poble tingues veu, que el poble “sàpigues escriure”. Alguns defensors més destacats de l’educació d’aquesta època van ser il·lustrats com Jean Jacques Rousseau (1712 – 1778) o Nicolas de Condorcet (1743-1794). També podríem destacar dos romàntics com Friedrich Schiller (1759 - 1805) i Johann Wolfgang von Goethe (1749 - 1832) que defensaven una vida de l’esperit, conjuntaven l’emoció, sentiments i records.
Jean Jacques Rousseau (1712 – 1778)
En este fragmento Rousseau elabora una explicación en torno a la forma en que, de un Estado Natural –primitivo, anárquico, pre-social- surge la Sociedad. El orden social es el resultado de un proceso de domesticación que nace de la costumbre de los seres humanos de reunirse a compartir una diversidad de cosas.
Sus dos más célebres frases, una contenida en El contrato social: «El hombre nace libre, pero en todos lados está encadenado»; la otra, contenida en su Emilio o de la Educación: «El hombre es bueno por naturaleza», de ahí su idea de la posibilidad de una educación.
Introduce la corriente naturalista en la educación, aspirando a desarrollar las ritualidades espirituales de los sujetos. Considera que para poder realizar una buena educación se ha de tener un profundo conocimiento de la naturaleza psicológica de quien se educa. La educación debe iniciarse en la primera infancia y ha de consistir en un desarrollo general, natural y armónico de las capacidades del individuo. Su principio de “dejar madurar la infancia en el niño/a” supone un papel no intervencionista del maestro.
Ø Busca una cultura integrada en la natura, “lleis naturals”.
Ø El nen comença a conèixer el món a través del joc i a partir dels seus sentits.
Ø Els nens estaven lligats, enfaixats, no tenien llibertat. Avui dia això a canviat, perquè els nadons estan en cadiretes veient tot el món que l’entorna.
Nicolas de Condorcet (1743-1794)
El texto de Condorcet sintetiza una Teoría del Conocimiento: el Sujeto o ser humano, por medio de sus facultades sensoriales, entra en contacto con el Objeto o las cosas exteriores. El Sujeto y el Objeto son independientes el uno del otro. Las sensaciones producen una diversidad de efectos que el ser humano combina, razona y recuerda. La Razón es la facultad humana por excelencia.
Condorcet con su teoría, pretende unificar los aprendizajes de todos los ciudadanos, pues menciona que lo fundamental en la educación es: instruirse y cultivarse, y estos van a constituir el desarrollo de la autoestima y el amor por la humanidad; es decir, va a logra en los alumnos, sobre llevar las diversas situaciones que se le presenten. Así mismo nos menciona, que la Instrucción debe de tener consigo, un carácter público, es decir, separar la iglesia de la educación; pues anteriormente la Iglesia es la que tenía a su cargo la educación, eran los sacerdotes quienes instruían a los alumnos, y no todos tenía acceso a la educación; por tanto la propuesta de Condorcet tiene como finalidad, tener una democracia capaz de asegurar la felicidad y el desarrollo de todos los individuos de la nación y la instrucción pública tiene como finalidad, ofrecer a los seres humanos, la oportunidad de desarrollar sus capacidades, así como satisfacer sus necesidades; para poder asegurar su bienestar y su convivencia en la sociedad.
Ø Justifica l’ideal de l’home burges, amb inicis que puguin ser autònoms en les seves activitats.
Ø Tothom a de ser instruït, una proposta educativa laica i gratuïta, accessible per a tots.
Ø Gran defensor de la llibertat.
Friedrich Schiller (1759 - 1805)
Va ser un poeta, dramaturg, filòsof i historiador alemany. Se'l considera el dramaturg més important d'Alemanya i és, juntament amb Goethe, una de les figures centrals del classicisme de Weimar.
“Hi ha estètica natural dels elements de la natura i és important per l’experiència infantil”
Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Va ser un poeta, novel·lista, dramaturg i científic alemany que va ajudar a fundar el romanticisme, moviment al que va influenciar profundament.
La vida de Goethe va manifestar interès per l’educació i la autoeducació. Ell creu en l’irreductible del caràcter, en la curació per la confrontació amb les ensopegades de la conducta lliurement triada. A la seva poesia i realitat, va volar oferir la historia de al seva joventut com un procés fins a cert punt educatiu.
Cal garantir l'educació bàsica a tots els ciutadans i ciutadanes. Depèn de l'acció dels professionals que actuïn amb coneixement científic, competència tècnica i compromís social. L'educació no és ja una opció personal. Gràcies a l' impuls dels Il·lustrats de finals del segle XVIII es va estenent el dret a l'educació i són els poders públics (govern, parlament, tribunals de justícia) que estan obligats, tenen l'obligació de proporcionar, d'oferir, de garantir a tots els ciutadans.
Ø LLEI DE L’EDUCACIÓ (CATALUNYA2009)
Idees bàsiques
1. Competències
La Llei d'educació de Catalunya desenvolupa al màxim les competències de l'Estatut en matèria educativa i compleix el mandat del Pacte Nacional per a l'Educació.
2. Model educatiu propi
Defineix el Servei d'Educació de Catalunya tenint en compte els criteris d'equitat, suficiència, excel·lència i coresponsabilitat.
3. Modernització
Aposta per l'autonomia dels centres, reforça el paper de la direcció dels centres públics i crea l'Agència d'Avaluació de Catalunya.
4. Cossos propis
Dóna la possibilitat de crear els cossos docents propis de Catalunya mitjançant proves d'oposició catalanes amb procediments d'accés específics, i alhora manté els drets dels funcionaris docents.
5. Proximitat
Aprofundeix els mecanismes de coresponsabilització amb les administracions locals i preveu unitats de planificació, com ara la zona educativa.
6. Convivència
Els centres educatius hauran de formular una carta de compromís educatiu on s'expressi el marc de convivència que han d'assumir les famílies de l'alumnat.
7. Llengua
La Llei permet blindar el model lingüístic català i aposta decididament pel trilingüisme.
8. Pressupostos
La memòria econòmica de la Llei preveu que, un cop desplegada del tot, en un termini màxim de vuit anys, els pressupostos destinats a educació s'incrementin en 1.500 milions d'euros respecte als d'ara.
9. Inversió
En vuit anys, la inversió en educació haurà de ser equivalent al 6% del PIB.
No hay comentarios:
Publicar un comentario